L'Eva Castañer Feixas ens proposa tres dinàmiques:
Digues la teva!
La mestra proposa que cada alumne digui una cosa que sap fer molt bé i que si algun company vol afegir alguna altra pot fer-ho.
Comença la mestra dient una cosa sobre ella mateixa i dóna pas a alumnes que, respectant el torn de paraula, volen intervenir.
Els alumnes que tenien l'autoestima baixa, no participaven, ja que no sabien que dir. Aleshores era quan la resta de companys podia intervenir i dir quelcom positiu sobre aquell alumne.
Valoració: Els alumnes amb autoestima baixa veuen que la resta dels companys els valores les seves qualitats o bé en surten algunes que ells mateixos no havien pensat que tenien. En aquest momentse'ls pot veure un somriure amagat i un canvi d'actitud.
Pels que tenen bona autoestima, aquesta activitat, la reforça.
És un nen o una nena?
Els alumnes seuen en rotllana i, a partir de l'observació d'un cartell o una projecció amb la imatge d'una silueta, es tracta de promoure la discussió mitjançant l'intercanvi de punts de vista i idees diferents.
La pregunta és: És un nen o una nena? Com ho saps?
No existeix una resposta única ni correcta. Cada nen dóna la seva opinió i escolta les dels altres.
La mestra escriu les respostes: en un extrem de la pissarra anota el nombre d'opinions que creuen que és una nena i a l'altre extrem els que pensen que és un nen; enmig escriu les diferents respostes a la segona pregunta.
Al final la mestra pot donar la seva opinió com un integrant més del grup.
Valoració: Tots hem pensat el mateix? Com podríem saber de veritat si és un nen o una nena? I si li sentíssim la veu? I si ens digués el seu nom?
Conclusions: allò que veiem ens pot fer pensar en coses diferents. Cada persona té la seva manera de mirar el món.
Qui menja sopes se les pensa totes
El mestre planteja un problema hipotètic: què passaria si les cuineres de l'escola es possessin malaltes i no hi hagués dinar per a ningú.
Per grups hem de buscar solucions i decidir què podem fer per tal que cap dels nens i nenes es quedin sense dinar.
La mestra demana que cada grup pensi moltes idees diferents per solucionar aquest problema. Posem en comú totes les idees sense criticar-ne cap. Seguidament cada grup valora les propostes, tenint en compte les possibilitats reals de dur-les a la pràctica, cal preveure què necessitem i si ho tenim a l'abast. Això vol dir eliminar les idees que no poden funcionar, les que no ens agraden i les que no són correctes (per exemple quedar-se sense menjar).
Finalment, elaborem una carta adreçada a les cuineres desitjan que es recuperin aviat i explicant com ens ho arreglarem sense elles per un dia.
Valoració: Què hem de fer quan tenim un problema? Quantes idees es necessiten abans de prendre una decisió? Tot és possible? Per què?...
Conclusions: quan tenim un problema pensem moltes solucions i triem la més convenient. Quan fem plans hem de pensar si són possibles, què necessitem per dur-los a la pràctica i si són bons per a tothom.
Moltes gràcies Eva per compartir els teus coneixements!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada