Segons l'Anna Torres Ribera, les dinàmiques de grup haurién de formar part del dia a dia a l'aula. Sovint les apliquem més a les hores de tutoria i pensa que hauríen d'estar en la metodologia de treball de totes les àrees. L'Anna explicarà dues dinàmiques molt diferents i que ha dut a terme amb dues edats també molt diferents.
La primera l'ha fet a cicle superior. Es tracta de donar un full de color a cadascú (cada alumne/a tria el qe més li agradi). Han de posar el seu nom a dalt amb lletres ben boniques i decorar-lo. A continuació, es diu un ordre de qui anirà passant el full a qui, és a dir, cada vegada que la mestra digui "canvi", cada alumne/a li haurà de passar el full que té a un altre company/a, sempre al mateix. CAda vegada els arribarà el full amb el nom d'algú de la classe i han d'escriure alguna cosa bonica relacionada amb aquella persona, pot ser una qualitat, alguna experiència viscuda que es recordi, ... però ha de ser quelcom bonic o positiu, ja que és una dinàmica per treballar l'autoestima. Es va fent la cadena fins que els arriba el seu propi full, llavors es fa un silenci a l'aual i val la pena observar les cares que fan quan llegeixen el que han escrit d'ells els seus companys/es, a la majoria se'ls dibuixa un somriure inconscient a la cara. Fins i tot, si algun comentari els ha arribat més profundament, els veus que compten les posicions per veure qui ho ha escrit.
Les vegades que ho ha fet l'Anna, com a tutora, també ha participat, no sempre trobem un espai per dir coses boniques als nostres alumnes, sobretot amb els grans i és important fer-ho. A la vegada, és gratificant i sovint sorprenent, saber què pensen de tu els teus alumnes.
La segona dinàmica de grup és força diferent. L'Anna l'ha fet a cicle inicial, concretament a segon de primària, dins de l'àrea de matemàtiques. Normalment, els alumnes ja estan asseguts en grup, però en aquest cas, intenta redistribuir-los per tal que els grups estiguin formats per nens/es amb un nivell similar, per tal que la discussió sigui el més entre iguals possible i no portin la veu cantant aquells que tenen més facilitat a l'àrea i els altres s'acomodin i no facin l'esforç de pensar tant.
Aquesta activitat l'acostuma a fer cap al 2n trimestre de segon, seria com la introducció de la resta portant-ne.
Els planteja un problema de resta portant-ne, sense haver explicat el logaritme anteriorment i els diu que entre tot el grup l'han de resoldre com creguin.
És molt curiós com gairebé tots els grups arriben a la solució correcta però a través de diferents camins. És molt interessant anar passant pels grups i escoltar els seus arguments per explicar als companys, els dibuixos,...
Un cop cada grup ha exposat davant el grup classe la seva solució, els demana que ho solucionin amb una operació. En aquest moment, els sorgeixen dubtes existencials amb el càlcul escrit de la resta portant-ne, alguns es posen, fins i tot, nerviosos o et diuen que no es pot fer (llavors els fas recordar que sí que es pot fer perquè tots han dit la solució, és un problema possible) i quan a algú se li acut alguna cosa tots els altres l'escolten a veure si per fi ho han resolt. Sempre hi ha un parell de grups que hi arriben (no sempre els que tenen un nivell més alt a l'àrea) i ho expliquen a la resta amb orgull.
És una dinàmica de grup que fa treballar molt el raonament i els fa obrir la ment.
Moltes gràcies Anna per compartir els teus coneixements!!
