Les dinàmiques de grup de la Cristina

A continuació, la Cristina Lorente Castañer, ens presentarà dues dinàmiques de grup.

La primera de totes és una dinàmica de grup de presentació titulada "El pistoler". La dinàmica consisteix en què tothom es posa en rotllana i ha de dir el seu nom. Després un voluntari es posa al mig que serà el que fa de pistoler. Aquest haurà d'anar girant sobre si mateix, tenint els ulls tancats i, de cop, parar-se apuntant a algú. Aquesta persona que ha estat assenyalada s'ha d'ajupir i els dos del costat han de dir, el més ràpid possible, el nom. El que digui últim el nom del company, s'haurà d'asseure. D'aquesta manera, es va repetint l'acció fins que al final quedarà una única persona dreta qi podríem dir que és el "guanyador".

La segona dinàmica es tracta d'una dinàmica d'autoestima. Consisteix en què cada membre es pengi un full blanc a l'esquena. Tots els alumnes o membres del grup hauran d'anar caminant per una determinada zona aproximadament 10 minuts mentre tots es van escrivint coses positives als uns als altres en el full que tenen penjat a l'esquena. Durant aquesta passejada es pot posar música de fons o simplement, escoltant el soroll de fons que es produeix. Al final d'aquest temps, cada persona es despenja el full que tenen a l'esquena i llegeix el que li han escrit els companys. Es pot decidir llegir-ho davant de tot el grup o bé quedar-s'ho per a cadascú i llegir-ho individualment. Aquesta dinàmica la vaig fer fa uns anys i encara tinc el full de record. La veritat és que t'ho passes genial i veus els aspectes que les altres persones pensen i valoren de tu.

Moltes gràcies Cristina per compartir els teus coneixements!!

Les dinàmiques de grup de la Montse

La Montse Salmeron Vargas ens explica tres activitats i els objectius que persegueix cadascuna.

Activitat 1

Objectius específics:

• Prendre consciència de la força del grup
• Treballar les emocions individuals i col·lectives

Descripció:

Demanem a un voluntari que surti de l'aula i s'esperi fora fins que l'avisem de nou mentre expliquem l'activitat a la resta del grup.

Es tracta de la representacio d'una teràpia de grup. Aquests seran pacients que tenen una malaltia comuna: creuen que són la persona que tenen a la dreta.

El psiquiatra, mitjançant, preguntes que es puguin respondre amb un sí o un no, haurà de descobrir de quina malaltia es tracta. 

Així, per exemple, quan el psiquiatra pregunti a algú si porta ulleres, aquest respondrà en funció de si la persona que té a la dreta en porta o no. En cas que el psiquiatra li faci una pregunta i respongui malament, el de la dreta dirà "psiquiatra" i aleshores tots els pacients s'aixecaran i es canviaran de lloc.

Activitat 2

Objectius específics:

• Treballar en grup per assolir un objectiu comú.
• Afavorir la interacció entre els membres del grup.
• Fomentar la cohesió del grup i la integració de tots els membres.
• Treballar les emocions individuals i col·lectives.

Descripció:

Es disposen en cercle tantes cadires com participants. Aquests hauran de ballar al ritme de la música mentre giren entorn de les cadires. Quan la música deixi de sonar, hauran de seure-hi.

A fi d'assolir els objectius i aconseguir una reflexió per part dels participants proposem, en primer lloc, un joc competitiu i, en segon lloc, la versió cooperativa del mateix.

En ambdos casos, la primera vegada que la música s'aturi, hi haurà cadires per a tots els participants. A partir d'aquí s'aniran traient cadires, d'una en una, sempre que la música deixi de sonar. Així:

1. En la primera versió del joc, els participants que no tinguin cadira per seure, seuran eliminats fins que només quedi una cadira i s'elimini un dels dos finalistes.
2. En la segona versió, malgrat que es retirin cadires del cercle, tots els participants hauran de tenir un lloc on seure (compartint cadira, seient sobre un altre company,...).

Activitat 3

Objectius específics:

• Cooperar per tal d'assolir l'objectiu final.
• Cohesionar el grup.
• Treballar les emocions individuals i col·lectives.

Descripció:

Distribuïm els participants en cinc illots d'un cinc metres de diàmetre cadascun i distants entre ells d'uns cinquanta metres.

Els habitants de cada illot tenen una determinada discapacitat: els uns són sords, els altres cecs, muts, coixos i mancs. Això implica que, durant el joc, hauran de prescindir del sentit o de l'extremitat afectada. Aquests trobaran al seu illot un únic material: tisores, cartolines, llapis, cinta adhesiva i regles.

L'objectiu del joc és que els habitants de cada illot construeixin un cub.

Normes:

• Es poden desplaçar d'una illa a una altra però sempre en barca. La barca serà una corda lligada pels extrems de manera ue hi càpiguen, com a màxim, dos o tres dels habitants.
• Poden fer tants viatges com siguin necessaris.
• Poden construir els cubs a qualsevol dels illots però sempre a l'interior d'aquests.

El joc només acabarà quan tots els habitants i el cub es trobin en el seu illot.

A continuació presentem els habitants de cada illot i el material de que disposen:

• Illa 1: els habitants són mancs, això vol dir que jugaran amb les mans lligades a l'esquena. Disposen de cinc tisores i tenen 2 embarcacions, però no poden remar. Ho hauran de fer sempre acompanyats, almenys, d'un habitant d'una altra illa.
• Illa 2: els habitants són coixos, això vol dir que jugaran asseguts a terra. Disposen de cinc cartolines i no tenen embarcacions, per tant, només podran sortir de l'illa acompanyats, al menys d'un habitant d'una altra illa.
• Illa 3: els habitants són sords, això vol dir que jugaran amb taps a les orelles i, en conseqüència, no sentiran res; només atendran a senyals i signes. Disposen de cinc llapis i tenen 3 embarcacions que poden conduir sense cap tipus de problema.
• Illa 4: els habitants són cecs, això vol dir que jugaran amb els ulls embenats. Disposen de cinc regles i tenen 3 embarcacions. Poden sortir de l'illa i orientar-se pels sorolls que facin els habitants de les altres illes.
• Illa 5: els habitants són muts, això vol dir que no podran parlar en cap moment. Disposen de cinc rotlles de cinta adhesiva i tenen 3 embarcacions que poden conduir perfectament.

Moltes gràcies Montse per compartir els teus coneixements!!

Les dinàmiques de grup de la Rosana

La Rosana Prió Fabregat ens presenta dues dinàmiques.

La primera tècnica ens permetrà conèixer millor als alumnes. 

A partir de la llista de la classe es formen parelles i es donen 15 minuts perquè els alumnes parlin entre ells. Cada alumne haurà de presentar la seva parella a la resta de la classe donant 6 informacions d'aquesta persona: 3 informacions seran veritat i 3 seran falses. El grup classe haurà d'endevinar quines informacions són veritat i quines no.

La segona tècnica pretèn afavorir l'autoestima i la cohesió grupal, i especialment ens ajudarà a millorar l'autoestima dels alumnes marginats i rebutjats.

Es tracta de reconèixer qualitats positives dels companys i companyes. Seurem en forma de cercle i cada alumne haurà de dir una qualitat del company/a que seu a la seva esquerra i una qualitat pròpia a l'alumne que seu a la seva dreta. Es convenient treballar el vocabulari de qualitats prèviament i explicar-les o exemplificar-les.

Dinàmiques en petit i gran grup!

Moltes gràcies Rosana per compartir els teus coneixements!!

Les dinàmiques de grup de la Gema

L'activitat que la Gema Sánchez Cuevas ens vol presentar la va realitzar per primer cop a la facultat dins l'assignatura de grups i emocions. Alguns/es potser ja la coneixeu, ja que està relacionada amb "La finestra de Johari" dels psicòlegs Joseph Luft i Harry Ingham, i que consisteix en una finestra dividida en 4 àrees:

1. Àrea oberta. Inclou tot allò que nosaltres mateixos i els demés coneixen de nosaltres, com ara coses evidents com és el nostre sexe o raça, i coses que comuniquem amb facilitat com els nostres gustos o preferències.
2. Àrea oculta. Inclou tot allò que jo conec de mi, però que la resta ignora, com ara sentiments reprimits o experiències viscudes.
3. Àrea cega. Inclou tot allò que els altres veuen de nosaltres però que nosaltres no veiem, com poden ser els sentiments d'inferioritat, superioritat o pors. I tot allò que conforma la impressió que causem als altres a través del nostre comportament, gestos o expressions.
4. Àrea desconeguda. Inclou tot allò que nosaltres mateixos i els altres ignorem, com poden ser algunes experiències reprimides o oblidades o el contingut de la nostra consciència.

Desenvolupament de l'activitat:

• Es formen grups de 5-6 persones.
• Cada persona té una fitxa on apareixen diferents personatges que estan realitzant diferents rols.
• Cada membre del grup individualment ha de contestar a un qüestionari: Amb quin personatge crec que actuo normalment?; Amb quin/s personatge/s penso que em veuen els demés, companys/es de classe, família, amics,...?; Amb quin personatge m'agradaria que em veiessin? Per què?; Amb quin personatge m'agradaria que no em veiessin? Per què?.
• Un cop contestat el qüestionari es fa una posada en comú amb els membres del grup, on cada persona ha de dir si està d'acord amb aquell personatge que tu has escollit.
• Finalment, amb tota la classe, es fa una reflexió de l'activitat on cada persona pot exposar com s'ha sentit i que li ha aportat l'activitat.

A la Gema, aquesta dinàmica de grup, li va semblar molt positiva per conèixer més profundament als demés companys/es. A més de reforçar les relacions ja establertes a l'aula, i saber si la teva imatge correspon amb la que els demés tenen de tu. Això pot ajudar a corregir aspectes de la conducta que no es vulguin reflectir.

La Gema considera que és una bona dinàmica de grup per realitzar amb els alumnes de cicle superior de primària.

Moltes gràcies Gema per compartir els teus coneixements!!

Jocs

La Marta Linde Mañé ens presenta dos jocs.

Primer:

Els alumneshan de seure en rotllana i dir una cosa positiva del company que tenen a la dreta. També podem fer el mateix però canviant el sentit. Així treballen l'autoestima. 

Segon: 

Fer fileres de 5, tots els alumnes aniran amb els ulls tapats menys l'últim de la fila, aquest serà el que haurà de guiar als seus companys fent copets a l'esquena (cop a l'espatlla dreta per girar a la dreta, cop a l'espatlla esquerra per girar a l'esquerra i cop al mig de l'espatlla per frenar) s'hauran d'anar desplaçant per un espai determinat i també es canviaran els rols de l'alumnat. D'aquesta manera podem treballar la confiança en els altres.

Moltes gràcies Marta per compartir els teus coneixements!!

Les assemblees

En una escola on la Carme Càmara Capablo va estar fent una substitució a cicle mitjà, com que les hores extres de tutoria eren sempre el mateix i, fins i tot, aburrien als alumnes que no feien res. La Carme va decidir treballar els sentiments a partir de situacions que s'havien donat o que podrien passar. Normalment, primer hi havia una lectura del cas i després un treball sobre, per exemple, l'empatia, l'autoestima,... D'aquesta manera entenien tots els comportaments d'alguns companys i els podien ajudar.

Moltes gràcies Carme per compartir els teus coneixements!!

Carícies per escrit i les cotorres

La primera activitat que ens presenta la Mireia Fornaguera Pugivert s'anomena carícies per escrit i consisteix en:

1. Agafar dos o tres fulls i doblegar-los en vuit trossos.
2. Escriure en cada tros (al darrera), un a un, el nom dels seus companys/es.
3. Escriure un pensament, un bon desig,... (en dues línies) dirigit al company/a que han posat el nom de l'altra cara de full. 
4. Donar als destinataris els fulls.
5. Formar subgrups de 4 o 5 persones per parlar sobre l'experiència.
6. Cada subgrup n'extreu unes idees sobre l'experiència. 
7. El mestre guia el procés per tal que s'analitzi l'activitat que s'ha dut a terme i alhora veure com es pot aplicar en el seu dia a dia.

Amb aquesta dinàmica es treballa l'autoestima, les emocions, l'autoimatge, l'audodescobriment,...

La segona activitat de la Mireia s'anomena les cotorres i consisteix en:

1. Dividir el grup en dues meitats iguals.
2. Fer dues files fent que es quedin esquena amb esquena formant dues files.
3. Quan el mestre dóna el senyal s'han de girar i parlar alhora sobre el tema que vulguin. Aproximadament parlaran durant 10 minuts.
4. En acabar els 10 minuts el mestre pregunta als alumnes com s'han sentit.
5. A partir d'aquesta pregunta s'inicia un diàleg sobre el què succeeix quan no hi ha una escolta activa i el que això implica en la seva vida diària.

Amb aquesta activitat es treballa la comunicació, l'escolta, les capacitats verbals,...

Moltes gràcies Mireia per compartir els teus coneixements!!

Assemblea de classe

L'Ainhoa Huguet Marine no té cap dubte de que una de les millors experiències que ha viscut en una classe de primària, mentre feia les pràctiques, va ser la de poder assistir i participar de les assemblees de la classe que es feien a l'hora de tutoria a l'escola on va estar.

La mestra dedicava l'hora del pati a moure totes les taules i les cadires de la classe per poder fer una rotllana on tothom hi tenia un lloc igual d'important. Quan els nens i nenes entraven començava l'assemblea. Durant aquesta, hi havia una persona encarregada d'apuntar els acords que es prenien i també una altra encarregada de donar torns de paraula. 

Aquesta assemblea servia per fer algunes coses ordinàries com fer la revisió dels càrrecs de la setmana (com havia anat? com s'havien sentit les persones que ho havien fet?) i per canviar-los a l'atzar de cara a la setmana següent.

Probablement, però, la part més interessant de l'assemblea era el moment en que s'obria un torn de paraula perquè els nens i nenes que tinguessin un problema el poguessin exposar. Alguns problemes dels que es parlaven també provenien d'una caixa que hi havia a la classe on tothom hi podia posar papers. Cada setmana es parlava almenys de dos problemes que hi havia a l'aula i que acostumaven a ser sobre baralles entre els alumnes. Després es proposaven entre tots i totes, solucions per als problemes i els afectats, si calia, es comprometien a millorar la seva actitud.

Evidentment, no tot eren flors i violes, perquè a vegades alguns nens i nenes no s'ho prenien del tot bé o no sabien dir les coses amb tacte, però la gràcia de tot plegat per a l'Ainhoa, era que poc a poc anaven aprenent a fer-ho i a conviure, i a gestionar les coses de la classe, plegats.

L'ainhoa va pensar que era molt bona manera d'utiltizar les classes de tutoria. Creu que els ajuda poc a poc a fer-se grans i a saber viure en societat.

Moltes gràcies Ainhoa per compartir els teus coneixements!!

La dinàmica de grup de l'Emma

Per l'Emma Sáez Muñoz, les dinàmiques de grup són molt importants dins del grup classe ja que tenen diverses funcions com: conèixer l'altre, compartir experiències,...

A continuació explicarem una dinàmica de grup que l'Emma va poder fer en un espai de tutoria i que tenia com a objectiu principal treballar l'autoestima dels alumnes.

Per realitzar l'activitat es va repartir un nom d'un company a cadascun dels alumnes. Una vegada tothom tenia un nom, cada nene havia de fer un dibuix que representés a la persona que li havia tocat sense que fos del tot evident de qui es tractava per a que els companys poguessin endevinar-ho. Així, van sorgir dibuixos com, per exemple, un somriure per tractar-se d'un nen alegre, una pilota per tractar-se d'un bon futbolista,...

És a dir, els nens destacaven qualitats positives dels seus companys i això va aconseguir reforçar l'autoestima de tots, que van quedar del tot satisfets amb el dibuix que els havia fet el seu company i que es van poder emportar a casa.

Aquesta activitat va tenir lloc a cicle superior, concretament a sisè. Considero que aquesta etapa és, segurament, una de les que mereix més atenció pel que fa a l'aspecte de l'autoestima ja que comencen a sorgir les pors i els complexes propis de la pre adolescència.

Moltes gràcies Emma per compartir els teus coneixements!!

Dinàmiques per potenciar l'afectivitat

L'Anna Escriche Bassa ens presenta dues dinàmiques de grup.

El meu ninot està trist

Aquesta activitat està pensada per a alumnes, sobretot, de CI, tot i que és fàcilment adaptable a altres cicles. El seu objectiu principal és potenciar les relacions afectives amb els companys.

Pel que fa al material només es necessita un ninot o peluix.

L'activitat consisteix en col·locar-se asseguts en rotllana i que el mestre presenti al seu ninot, li podem posar un nom, per exemple, en DUC. Llavors el tutor/a diu: "Aquest és en DUC i està molt trist perquè ningú se l'estima, què us sembla si per ajudar-lo li fem un petó?".

A continuació li fa un petó a una part del cos i diu: "Jo li faig un petó a la panxa" i passa el ninot a la persona del costat, així, successivament fins que el ninot hagi fet tota la volta a la rotllana i, a ser possible, no s'hagin repetit les parts del cos.

Un cop tots els alumnes ja li han fet un petó al ninot, es fa una altra ronda, però en aquest cas qui reb el petó és el company que tenim al costat. Així doncs, comença el mestre, en aquest cas, fent-li un petó a la panxa (igual que al ninot) al nen/a que tingui al costat.

Es tracta de recordar a quina part del cos del ninot li han fet el petó, de perdre la vergonya davant dels companys i d'acostumar-se al contacte físic de la resta d'alumnes.

És una dinàmica que agrada molt i que un cop la coneixen i la tornen a fer, fa molta gràcia veure com pensen els llocs on fer-li un petó al ninot.

Fem de titelles

És una activitat que es pot realitzar per parelles o en grups de fins a 5 persones. La podem anar complicant a mesura que avança el curs. Per dur-la a terme només ens cal un espai ampli com el pati o la sala de psicomotricitat.

El tutor/a explica que s'hauran de convertir en  titelles i titellaires. Així doncs, aprendran a moure's com a tal, a coordinar-se i a inventar històries. Per treballar aquesta dinàmica es poden fer diverses sessions:

1. A primera o primeres sessions, els nens/es s'agrupen per parelles aleatòriament: un és el titella i l'altre el titellaire. El que fa de titellaire té un fil transparent amb el qual mou la part del cos del company seleccionada. Per seleccionar una part del cos només cal donar un copet (per exemple, al genoll). Quan el titellaire mou la mà cap amunt, el titella ha d'aixecar el genoll. Per deixar la part seleccionada i agafar-ne una altra farem veure que tallem el fil. Es pot fer només jugant o amb un fil o amb dos (un per cada mà). Si tenim prou temps, és important fer un canvi de parelles per tal de que tots es relacionin amb tots.
2. Més endavant, com que ja coneixem el funcionament de les "marionetes" es pot provar de tenir un titella i més d'un titellaire. D'aquesta manera els titellaires s'han de coordinar per aconseguir que el titella es mogui com prèviament han decidit, caminant, rascant-se el cap, movent els braços,.. Com a la primera sessió, també s'aconsella que es canviïn els grups.
3. Un cop hagin practicat el ser titelles i titellaires, a sorts, repartirem el grup classe en grups de 5 persones (1 titella + 4 titellaires), aquests hauran de pensar una escena de la vida quotidiana, com dinar i anar-se a rentar les dents, preparar-la i representar-la davant dels companys. Per fer-ho més divertit podem fer que els companys hagin d'endevinar el que cada un dels grups representa.

Altres coses que podem fer:

• Un titellaire extra que fa de mirall al titella: el titella ha de reproduir les cares que faci aquest titellaire (alegria, sorpresa, badall,...).
• Representació conjunta: més d'un titella i més d'un titellaire a l'escenari per representar una petita obra.

Moltes gràcies Anna per compartir els teus coneixements!!

Els daus

L'Anna Maria Lluch Calomarde, després d'haver fet un curs a l'estiu, ha adoptat una activitat a l'aula de primer per fer activitats diverses de coneixement dels companys, de presentació, per al racó dels sentiments,...

Es tracta d'uns daus fets de fusta (el fuster del poble de l'Anna ha fet una bona feina) de 10 cm de costat. A una de les cares ens hem enganxat una foto i a les altres hem posat un velcro. 

El primer dia es van presentar i es van col·locar la nostra cara a un dat, personalitzant-lo. Al racó dels sentiments podem posar el dau al lloc que creiem que defineix millor com estem. 

Un dia l'Anna té previst fer una enquesta de coses de menjar que ens agraden i col·locarem en el dau diverses fotos que ho mostri i després ho classificarem.

Moltes gràcies Anna per compartir els teus coneixements!!

Fotos d'emocions

L'Elena Guillen Perez ens proporciona aquestes fotografies d'emocions per facilitar-nos la tasca.

Gràcies Elena per compartir les fotos i els teus coneixements!!

Activitats in English

L'Elisabeth Berniel Garcia ha treballat molt el tema de les emocions, presentant diferents fotos i dibuixos, fent dibuixos (aprofitant Halloween, que és a principi de curs, amb carbasses), i fent pregutnes a cada sessió con ens trobem (ho feiem a English).

També han jugat al que diuen Passport, que s'assembla molt al anem a conèixer als companys.

Feien un passport i possaven dades sobre ells/es, però no el nom, i després havien d'averiguar qui era.

De concentració, l'Elisabeth també fa servir molt una espècia de Simón però amb paraules. Van col·locant paraules a la pissarra i quan diuen Sleep! han de tancar els ulls. Quan els obren, s'han girat les targes i han de recordar les paraules en l'ordre correcte.

Moltes gràcies per compartir els teus coneixements Elisabeth!!

Triangle de qualitats

La Nayara Ceballos Serena ens presenta una de les moltes variants de les dinàmiques de dir coses positives sobre els companys. 

En aquest cas, la dinàmica funciona de la següent manera:

D'un en un, els nens i nenes aniran seient davant de la pissarra. Mentre estan a la pissarra els altres companys hauran d'escriure en un paperet retallat amb forma de triangle una paraula positiva envers el seu company a cadascun dels vértex dels triangles.

La Nayara creu que és una dinàmica molt maca, ja que al final cada alumne s'emporta a casa tants paperets com número de companys té, amb totes les coses positives que pensen d'ell. :)

Moltes gràcies Nayara per compartir els teus coneixements!!

Dues activitats més de l'Ester

L'Ester Magrià Masgrau ens propose dues activitats molt interessants!

LA TORRE MÉS ALTA

Es formen grups, depenent del nombre d'alumnes. Que quedin uns 6 per grup.

S'explica que s'ha de construir una torre, que disposen d'uns 45 minuts i que quan s'acabi el temps es presentaran totes les torres. En la presentació s'haurà de posar un regle a sobre de la torre i intentar que aguanti a dalt sense desmuntar-se la torre, almenys durant 5 minuts.

La torre que aguanti aquest temps amb el regle a sobre i sigui la més alta, guanyarà. Si hi ha un empat guanyarà la més creativa.

Els materials són: cartolines de colors, cola, tisores i grapadora.

Una persona és l'observador/a. Aquest no pot aportar idees, ni ajudar, ni parlar. Sols pot observar i filmar el procediment de l'activitat. 

Un cop enllestit, els diferents observadors/es explicaran com ha anat en el seu corresponent grup. Com s'han posat d'acord, com han sorgit les idees, les dificultats, els diferents rols establerts,...

LA SILUETA

Per grups, es dibuixa la silueta d'una persona.

Es donene diferetns paraules i s'han d'escriure en les diferents parts del cos de la silueta, segons es cregui més adequat.

Per exemple: ràbia, tristesa, alegria,...

Les persones del grup s'han de posar d'acord per col·locar les paraules i explicar el per què del lloc escollit. 

Per exemple:

• L'alegria a la boca perquè és on es manifesta més, amb un somriure.
• La tristesa als ulls perquè és on es manifesta més, amb les llàgrimes.
• La ràbia a les mans perquè és on es manifesta més, amb els punys.

Al posar-ho en comú amb el grup-classe, s'observen diferents opcions ben vàlides totes elles.

Moltes gràcies Ester per compartir els teus coneixements!!

Les emocions

L'Anna Peñarroya Isanta ens explica que els contes estan plens de personatges que viuen situacions diversis i moltes d'elles representen una emoció.

Si fem viure als alumnes les emocions a través d'un personatge s'hi poden sentir identificats i poden relacionar les emocions dels altres amb les pròpies.

Objectius:

• Identificar les emocions que es poden experimentar en situacions concretes
• Anomenar les emocions davant situacions determinades
• Comparar diferents emocions davant una mateixa situació

Procediment:

S'escull un conte format vídeo, format imatges, text... que el grup conegui.

El mestre explica el conte posant èmfasi en les situacions que provoquin una emoció clara.

Quan s'hagi acabat el conte es farà reflexionar als alumnes sobre l'explicació, tenint en compte, tot el que s'ha explicat. Es poden fer preguntes perquè els alumnes reflexionin: "Recordant el conte, anomena situacions on el personatge s'hagi sentit trist, content, amb por,...".

Hem de fer veure als alumnes que, tant nosaltres com les altres persones, tots sentim emocions. 

CONTES QUE PODEM EXPLICAR PER TREBALLAR DIFERENTS EMOCIONS I SENTIMENTS:

• L'ANEGUET LLEIG
• EL GEPERUT DE NOTREDAM
• LA BELLA I LA BÈSTIA
• EL SASTRE VALENT
• EL SOLDADET DE PLOM
• EN JOAN SENSE POR
• LA CIGALA I LA FORMIGA
• EL FLAUTISTA

Moltes gràcies Anna per compartir els teus coneixements!!

Les dinàmiques de la Marta

La Marta Ramírez Ortin, amb els alumnes d'educació infantil ha treballat la presentació dels nens i nenes amb una pilota. Una activitat molt semblant a la de la Sònia però adaptant-la, asseguts a terra en rotllana i fent rodolar la pilota cap a un company/a.

Una altra activitat treballada a infantil, que pretén fomentar la relació i l'afectivitat entre els alumnes, consisteix en seure en rotllana, en cadires una mica separades. A la senyal, els nens i nenes han de seure a una altra cadira, quan es topen, pel trajecte, amb una altre nen o nena han de fer-se un petó. 

És millor fer-la amb un grup reduït, la meitat de la classe si és possible.

La Marta la va dur a terme a l'aula de psicomotricitat i els va resultar molt divertida.

També pot fer-se a primària però depén de l'edat dels nens i nenes pot ser més difícil, doncs potser els fa vergonya...

També, una altra activitat per fomentar l'autoestima i que va fer la Marta amb alumnes de primària. Al'atzar a cada nen/a li toca un paper amb el nom d'un company. Han d'escriure alguna cosa positiva d'aquesta persona. Semblant a l'activitat de la flor de l'amistat però més senzilla.

Moltes gràcies Marta per compartir els teus coneixements!!

Activitat de tutoria de la Gemma

Davant un conflicte amb els alumnes, la Gemma Boronat Boy, primerament, intenta que en parlin els afectats, tranquil·lament i busquin una solució. És important que arribin a la conclusióque tots tenen la seva part de culpa.

És important que ho parlin en el moment que succeeix, tot i que després en fem una reflexió general.

Per tal d'intentar que no s'escapi cap incident, la Gemma ha col·locat una bústia on els alumnes poden explicar les seves preocupacions o problemes.

Un dia a la setmana obren la capsa i treuen conclusions alhora que busquen solucions als diferents conflictes.

Moltes gràcies Gemma per compartir coneixements!!

Tres dinàmiques de grup

Activitats treballades amb alumnes de cicle mitjà.

Aportació realitzada per Cèlia Soldevila Vall

Digues alguna cosa positiva i en sentiràs una altra

Aportació realitzada per Laura Frauca Calavera